¿És dilluns?
Era jove, vivia a Reus, la seva vida no tenia ni cap ni peus
Un dia ben d'hora s'aixecà del llit
I es va dir: Avui em treure profit!
A vore les dotze ja era fumant,
vore la platja
Tot just esmorzant.
La quitxalla emprenyava la seva reflexió,
puix des de aquell nou dia, el tio, era com un tauró
Es follava les titis de dos en dos,
pillava el cotxe i fotia el dos;
Escampava la boira com si no res;
I tota la colla li semblaven com bens....
Ara a deshora, es mirava al mirall,
escupia al terra i descendia avall
era un demoni enmig del infern,
De la vida de comtable li quedaven els modals,
que fingia tenir quan els preus eran alts,
Maleida sort, blaucel mar
Àngels foradats i el camp ben llaurat;
Sopars a la platja i no pàs a tres rals,
com vivia el nano deien els companys;
Ara a Tarragona ningú el reconèix,
viu d'estranquis i guanya quatre calers,
Com dubte el tio, està emparanoiat
El sexe i les dones li han donat,
bon comïat.
Un dia ben d'hora s'aixecà del llit
I es va dir: Avui em treure profit!
A vore les dotze ja era fumant,
vore la platja
Tot just esmorzant.
La quitxalla emprenyava la seva reflexió,
puix des de aquell nou dia, el tio, era com un tauró
Es follava les titis de dos en dos,
pillava el cotxe i fotia el dos;
Escampava la boira com si no res;
I tota la colla li semblaven com bens....
Ara a deshora, es mirava al mirall,
escupia al terra i descendia avall
era un demoni enmig del infern,
De la vida de comtable li quedaven els modals,
que fingia tenir quan els preus eran alts,
Maleida sort, blaucel mar
Àngels foradats i el camp ben llaurat;
Sopars a la platja i no pàs a tres rals,
com vivia el nano deien els companys;
Ara a Tarragona ningú el reconèix,
viu d'estranquis i guanya quatre calers,
Com dubte el tio, està emparanoiat
El sexe i les dones li han donat,
bon comïat.
Comentarios
Publicar un comentario