El fuego de Holden

Después de un tiempo hundido sin ganas de escribir, ni de vivir casi ( más o menos sigo igual), después de esperar alguna noticia de Shae, alguna llamada de apoyo de algun amigo, me ha salido un poemilla en mi lengua madre, el catalán; Otra mierda para vosotros. Cotarelo no apreció mi lirica, fue un golpe duro hay que reconocerlo, muchas chicas me han negado su amistad, por no decir algo más. com va cantantsento la sirenamar enlluernatNit de lluna plenaa cada instantes desmoronenque vaig forjantTotes les empresesun trist finalun llarg viatgecamins sense caminantsamors sense amorVanitat de vanitatsi ens és a tocar.la sortida és unapresó ancestralPresó mentalnomés queda treballaravui amb un oci impossibleun dia les vam agafarles forces que ens manquenTots els camins tancatsno ser un bon amantahir vaig reconèixersegueixo difamantSegueixo el camí del no-resja no em vull mataravui que tinc memoriaboig em vaig tornarFóc, llances i tintaca noche, dónde hay algo de ilu...

Avui sóc ric, no en tinc ni cinc ni memoria, el mar endins Des de l´orbita fereste deu mil monstres vaig crear Fóc, llances i tinta boig em vaig tornar avui que tinc memoria ja no em vull matar Segueixo el camí del no-res segueixo difamant ahir vaig reconèixer no ser un bon amant Tots els camins tancats les forces que ens manquen un dia les vam agafar avui amb un oci impossible només queda treballar Presó mental presó ancestral la sortida és una i ens és a tocar. Vanitat de vanitats amors sense amor camins sense caminants un llarg viatge un trist final Totes les empreses que vaig forjant es desmoronen a cada instant Nit de lluna plena mar enlluernat sento la sirena com va cantant