Avui sóc ric, no en tinc ni cinc
ni memoria, el mar endins
Des de l´orbita fereste
deu mil monstres vaig crear

Fóc, llances i tinta
boig em vaig tornar
avui que tinc memoria
ja no em vull matar

Segueixo el camí del no-res
segueixo difamant
ahir vaig reconèixer
no ser un bon amant
Tots els camins tancats
les forces que ens manquen
un dia les vam agafar
avui amb un oci impossible
només queda treballar
Presó mental
presó ancestral
la sortida és una
i ens és a tocar.
Vanitat de vanitats
amors sense amor
camins sense caminants
un llarg viatge
un trist final
Totes les empreses
que vaig forjant
es desmoronen
a cada instant
Nit de lluna plena
mar enlluernat
sento la sirena
com va cantant

Comentarios

Entradas populares de este blog

Abduced

2009

El dueño