Sant Jordi
M´acabava de trucar el metge, el tema s´havia complicat; només em quedava un mes de vida. I el fet és que no podia deixar de fumar, era superior a mi. Ho tenia tan arrelat a l´inconscient, que era com arrancar-me la mateixa vida. Ara recordo com veia fumar al meu avi vora del foc, com anava a caçar sempre amb el tabac de liar, com sempre, quan tornàvem de l ´escola, ens feia bromes tot fumant. El meu pare patia molt en veure´l fumar, però jo i la Núria l´apreciàvem, apreciàvem el seu fum amb innocència. El fet és que de ben jove, amb uns quinze anys ja vaig caure a les temptacions del fumador. Els companys més grans d´escola començaven a fumar, a les discoteques la gent fumava; Així, recordo com si fos ara, que vaig anar cap a la cuina on la mare tenia amagats els cigarrets i vaig prendre´n un. Era un Camel, l´olor era diví, però la reacció va ser forta: vòmits, marejos i atordiment. Des de aquell dia sempre he anat fumant per la vida. Però no ens desviem dels fet...