Post-mortem t'estimo

Tu ets tan plena,
i jo sóc tant buit:
Ja m'entra la pena.
Per no treure'n profit,


Casi em moro,
pero ja m' ésigual
somnio a deshores,
com un animal.


Cor ple d'engrunes,
d'avui i de demà
jo encara ploro
per sentir-me tant cuit.

Si et pogués atrapar
si pogués tornar a ser jo
et prometo per l' aurora
una calenta tardor.


Un cop passats,
els dies i les hores
t'envejo com mores,
poema malaït.

Anem a la platja
abans de desapareixer del tot
mesclem nostres llagrimes
amb la "dicha" y l amor!

Francesc A.



Comentarios

Entradas populares de este blog

Abduced

2009

El dueño