TREATRE SIMBÒLIC

TEATRE SIMBÒLIC

IMMERCIÓ CRISTIANA-PRIMERA PART

Amic escolta, Tu has vist mai a cap figuera que s´amagui?4

-No

-Doncs que vols, que jo actuï així?

-Tampoc

-Doncs no m´amagaré, i essent naturalesa no sóc cap figuera, sinó maduixa.

-Aquest vestit no t´ escau

-A tu et tindria que caure el cel al cap

-(Plors)

I les sirenes seguien tocant flautes de mil colors....

Extasiat per pensaments d´amor escrivia i escrivia sense parar com l´aranya que va teixint fil. Et buscava per tot arreu però sabia que erets tu. Vacil·lant entre tu i el llit, escoltava la nit.

De sobte un xiulet, vaig fregar el llit amb l´ull. Amb el front de coixa, seguia pe lliscant l´ordenador, que ordenava els meus pensaments, cosa difícil per cert, jo mai ho hauria aconseguit. Però no soc un nen ja i em deixo ordenar. No, no vull la mirada de pena, seré el mes cruel, el mes des-piadós de la terra, allà on vagi clamaré el silenci reverenciós; seré la raó col·lectiva, el màrtir, el bo, el cruel, el defensor, l´escut. Passoré el meu esperit en mans dels nobles, buscaré recompensa per tot el donat. Proposaré solidaritat entre la colla, simpatia, follia. Seré el talismà, el drap brut, el perill, la mort: i així ells tindran els cors alegres i joiosos, i tot això sense moure ni un dit. Seré gentil per excel·lència i valerós com el crim d amor. Les tractaré com a musses, pel Cel!

M´ofegaré en nom d´elles, meditaré els seus encants, buscaré la finura però amb els crims pels voltants. Registraré habitacions dels hotels mai vistos, aniré enllà dels pirineus, però per se prop d ´ella, tot, per això tinc bons peus. Anirem junts a l exili, somiarem un futur comú, farem us de les piscines, que hi ha prop del jardí. No escoltes les sirenes, no veus el “pur venir”?

19997, CESC